EL RIU D’HERÀCLIT

Miro el riu i veig l'aigua, un infinit de gotes
que formen un sol ser i quan el torno a veure
em sembla tot igual però el vent ha bufat
i les primeres aigües són més a prop del delta.

Dues voltes no pots banyar-te al mateix riu
com tampoc mai podràs copsar els límits de l'ànima.
El final i el principi conviuen dins del cercle
on flueix l'harmonia per l'amor dels contraris.

Déu és fred i calor, la Natura s'amaga,
la passió venç l'ànima, cal defensar la llei.
Seràs savi en comprendre aquestes veritats
i que totes les coses una de sola són.