LES BACANTS

He vingut d’Orient, el país de la llum,

on no hi ha esclavitud, ni dones als telers.

Soc l’alliberador  de la vostra ignorància,

balleu la meua música i trobareu el goig.

 

Alegres van les Mènades darrere Dionís,

amb elles les bacants que fugen de les urbs

per retrobar els plaers que dispensa Afrodita.

 

Beuen la seua sang per oblidar els neguits

i amb les mans esquarteren la carn crua que mengen.

És salvatge l’orgia, tal com ho és la natura.

 

El propòsit dels savis no és la saviesa,

ni tampoc meditar sobre coses ocultes.

Si la vida és efímera, ¿Qui pot gaudir el present

perseguint l’infinit? Només els insensats.