APOL·LO

Orfeu baixà a l’infern per rescatar l’amor

que li va arrabassar la vella filadora.

Caront li barrà el pas fins que escoltar la música

que encisava els sentits dels mortals i els divins.

 

Fou dins la cambra fosca quan veié al pare Apol·lo

allitat amb Persèfone, i la nit es feu dia.

Va comprendre que Eurídice no hauria de tornar

a la foscor d’un mon envoltat d’aparences.

 

Apol·lo ens treu la bena que ens tapa la mirada,

ell és la llum del Sol, l’únic déu de la Terra,

el que deslliga els homes del grilló de la nit,

el que espelletà a Màrsies per ensenyar-li l’ànima.